dimecres, 7 de novembre de 2012

Sé que vull parlar d'una cosa, però em costa saber com dir-la.
Ahir vaig rebre una carta, pel facebook. Però una carta igualment.
No me l'esperava gens ni mica. Era un tema, que per mi estava tancat. Això no vol dir que no m'hagi agradat que algú cregui que em mereixia una disculpa o una explicació o tant sols, que algú tingués la necessitat d'explicar-se i intentar fer-se entendre; donar raons del seu comportament.

No tothom qui es comporta estúpidament és estúpid. La carta n'és la prova.

De fet, tot es pot prendre a la vida de mils maneres diferents. De més joveneta, un comportament similar m'havia fet molt de mal. En el cas que us parlo avui, el moment emocional que vivia, el fet de parlar-ho amb el meu fotògraf i que em donés la seva opinió (encertadíssima per cert) em va  fer relativitzar-ho, intentar veure les coses pel cantó més bonic possible i donar-li la importància justa que es mereixia el fet, ni més ni menys.
I tot això, prendre'm així el fet en sí, no només va ser bo per mi en aquell moment, sinó que em va ajudar a no guardar-li gens de rencor i ahir, quan li vaig contestar pel facebook i li vaig dir que no calia que s'amoïnés i que tot estava bé, sé que ell també va quedar més tranquil.
Potser tots hi sortim guanyant quan ens prenem la vida amb una bona filosofia. Val la pena practicar-la. S'hi guanya en qualitat de vida.

Tothom la caga en algun moment o altre, però, a voler arreglar les coses no tothom s'atreveix. Una llàstima. Guardaré la carta com un bonic tresor.



15 comentaris:

Gerònima ha dit...

Que bonica que és la cançó Octubre de Blaumut! i no ho dic només perquè hi surtin trons!!! :)

Carme ha dit...

Doncs, sí, trobo que tens raó... molta raó!

Pais secret ha dit...


Hi ha persones que necessiten un temps per adonar-se que han actuat malament o equivocadament, acceptar les disculpes diu molt de qui les rep, per incomprensible que ens sembli una determinat comportament. Jo puc dir que m´he trobat en les dues bandes i que deixar les coses clares, encara que sigui un pèl tard i dolorós, ha sigut positiu.

Felicitats si ho heu aconseguit.

lolita lagarto ha dit...

penso com tu.. la vida guanya quan ens la prenem amb una certa filosofia..si més no un viu més a gust..

rits ha dit...

Bon consell a tenir en compte. Me l'apunto!!

joan gasull ha dit...

filosofia i saber reconèixer que l'hem cagat és primordial per una vida sense masses problemes

emily ha dit...

tienes feibuk, guapita? ;)

ha dit...

Tresors que sols són nostres i de ningú més.

cantireta ha dit...

Quan m'ha passat... t'adones que deixar que l'altre s'expliqui, sense rancúnies, amb temps, amb perspectiva, et fa millor com a persona, i et congracia amb el gènere humà.

I tu, eixerida, n'ets molt, d'humana. Per això t'aprecio. Petons.

Laura T. Marcel ha dit...

D'això la Mercè Conangla, una autora interessant, en diu ecologia emocional. És una bona manera de plantejar-se les coses.
Reconèixer un error, demanar disculpes i intentar netejar el camí, tant el teu com el de l'altre, no estan mai de més.
Felicitats Gerònima!

esborrall ha dit...

Se't veu contenta, la qual cosa m'alegra.
La relació amb les persones és complicada...Amb algunes més que amb altres. A mi m'agraden les senzilles, les que no et fan ballar el cap, les que no han de demanar disculpes...Potser és que sóc molt complicada...
T'abraço, bonica.

Glo.Bos.blog ha dit...

Tens tota la raó!
Aquesta és una manera molt positiva d'encarar la vida i crec que si ho fem així les coses milloren substancialment.
Estic contenta de veure't contenta!
Una abraçada, preciosa!

Rafel ha dit...

Les relacions entre les persones són ben complicades, qualsevol pas per simplificar-les ens dóna oxigen i facilita el somriure.

rosana ha dit...

Sempre he pensat que és un acte de valentia demanar disculpes, i acceptar-les. Per a mi, açò fa a les persones més grans.

Sílvia ha dit...

Hola, sóc de visita pels llampecs i trons i veig que el primer que llegeixo ve després de la tronada. És un post molt plàcid, que diu una gran veritat, comprendre els altres ens fa millors persones. M'ha agradat molt la reflexió que fas. Una abraçada!!