diumenge, 12 de gener de 2014

Hi havia una vegada una nena que jugava en una plaça. Més que jugar, passava la tarda, menjant pipes i estant bé amb la seva colla. Aquell dia va aparèixer una bici a tota pastilla. La conduïa una cabellera rossa i llisa a altura d'orella. Ella només va veure això: velocitat, energia i cabells rossos. Va resultar que la personeta va baixar de la bici perquè coneixia la gent amb qui la nena estava i això va fer que la nena s'hi fixés més. Ulls clars, somriure ampla. Això, i tot el d'abans.
Encara ara, després de molts i molts anys, la nena recorda el primer pensament que va tenir, que de fet va ser una decisió: "si és un tio me'l lligo i si és una tia la faré la meva millor amiga". Així de clar.

És fort, la nena no tenia clar si la personeta era un nen o una nena, però sabia que volia que formés part de la seva vida.





Al final no és important tenir les coses clares, sinó tenir clares les coses importants.

16 comentaris:

joan gasull ha dit...

I al final va lligar, son amigues o potser només va lligar fos el que fos?

Carme ha dit...

Ara ens deixaràs sense saber el final?

Hi ha molts finals possibles... crec que la majoria són xulos...

Jo proposo que sigui una noia i que realment d'hagi convertit en la seva millor amiga...

I encara els dura l'amistat després de tants anys, perquè ella segueix tant rossa, amb tanta energia i amb el somriure tan ample sot a els seus ulls clars...

M'agrada la història, Gerònima.

Una abraçada, ben forta, bonica!

Pais secret ha dit...

Caram nena, quina determinació!

Espero que sigui com sigui, hagi fructificat.

Bon any!

Sílvia ha dit...

Es va enamorar, per això ho va veure tan clar! M'ha agradat molt

Glo.Bos.blog ha dit...

La nena les tenia clares les coses importants. Però quan hi ha amor per mig la cosa és important, però no tant clara...
Molt, bo, Gerònima!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Va deixar-se portar pel cor, per això només comptaven les coses importants

RaT ha dit...

... ai, no sé... però la frase final m'agrada molt.

PETONS

artur ha dit...

Amor cec...que deixa clares las idees !!
Felicitats

Rafel ha dit...

Això era una aposta segura. Amb final misteriós, això sí.

el paseante ha dit...

Vaig a mirar preus de bicis a Google.

Montse ha dit...

jo vull saber el final! (o la continuació...)

Elfreelang ha dit...

la darrera frase la trobo genial!

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

pons007 ha dit...

pensava que si fos una noia es faria lesbiana :P

Xicarandana ha dit...

Una història ben guapa! Esper que la cosa acabàs bé, en un sentit o en l'altre!

Per cert, et saludo des d'aquí però no sé si el comentari quedarà penjat: fa dos dies que el món blocaire veta els comentaris, tanta sort que no ho fa amb els posts!

Una abraçada!

rosana ha dit...

Segur que xic o xica van construir una bona amistat. Un abraç.