dimarts, 11 de febrer de 2014

Conec els meus vicis. Les meves addiccions. Les meves obsessions. Algunes les porto millor que d'altres.
Conec la sensació de pensar "ara no en tinc la necessitat... només em ve de gust" però acabar fent-ho igual i aleshores sents el vertigen i te n'adones que tot torna a començar. No parlo de drogues. Que ningú es preocupi. :)
Per això, quan sé que malgrat no tenir-ne molta necessitat (he escrit molta????), em ve de gust, ... em freno. No vull tornar a l'espiral, no vull tornar al lloc fosc que després costa Déu i ajuda sortir-ne. I ara, encara que sàpiga exactament què et vull dir i que sàpiga que ho puc dir, no ho faig. Però ara mateix, t'asseguro que et preguntaria com pot ser que t'agradi tant aquesta cançó si mai dels mais parles d'amor.

Clar està, que NO t'ho preguntaré.


11 comentaris:

Carme ha dit...

No, no no cal preguntar aquestes coses, entre altres raons (la del vertigen és una de les més importants) perquè no tenen resposta... cap resposta coherent ni que pogués deixar-te mínimament convençuda i tranquil·la...

No preguntar, millor, potser és encara més fàcil que acostumar-te ales no-respostes...

joan gasull ha dit...

Gat escaldat aigua teva tem, per això fa por tornar a passar per antics mals records.
Confiança, que tot pot ser bo.

Glo.Bos.blog ha dit...

Doncs jo no me'n sabria estar. M'agrada tenir les coses clares encara que no m'agradi la resposta.

Sílvia ha dit...

"No vull tornar a l'espiral, no vull tornar al lloc fosc que després costa Déu i ajuda sortir-ne". Em faig meves aquestes paraules! Conèixer les obsessions i addiccions va molt bé per no patir tant

Loreto Giralt Turón ha dit...

Potser precisament perquè mai parla d'amor... bé, no sé de què parles però jo ja m'he fet la meva bola :)

Ariadna ha dit...

Vols dir que no ho acabes de preguntar?

Rafel ha dit...

Una cosa és conèixer-se a si mateix i una altra dir-ho. Potser cantant intentem respondre.

Laura T. Marcel ha dit...

La vida ens va posant a prova. La temptació sempre és a la vora.

Espérame en Siberia ha dit...

Tarde o temprano una siempre vuelve a esa espiral interminable.


Te mando un fuerte abrazo, con mucho cariño :D

Clidice ha dit...

Si preguntés com és que li agrada segons quina cançó, potser em respondria i, potser es perdria alguna cosa important en aquest gest. Millor veure-ho com un tot :)

el paseante ha dit...

No parlar d'amor no vol dir no sentir amor. Potser és per pudor, per vergonya, per temor al rebuig o a semblar massa sentimental... Ves a saber. I on dius que has posat el link a aquesta cançó? :-) Una abraçada.