dilluns, 24 de novembre de 2014





Saps amor?
A vegades conduir és com escriure a mà.
Lliscant lletres sobre la carretera.

Saps amor?
A vegades conduir és com resseguir el teu cos amb els ulls.
Comences i no vols parar.


Sempre m'han agradat les corbes.

7 comentaris:

Gerònima ha dit...

La foto l'he tret d'internet.

Sílvia ha dit...

I com llegir-te!

Carme Rosanas ha dit...

Que bonic!!!

joan gasull ha dit...

les corbes són la nostre perdició, la mateixa que no ens deixa anar rectes.

Glo.Bos.blog ha dit...

Sensuals les corbes, marejadores...

Molt inspirat, Gerònima!
;)

Rafel ha dit...

Corbes que a voltes no tenen fars que ens guiïn

Gerònima ha dit...

Gràcies Sílvia! m'alegro molt que t'agradi.

Gràcies Carme!

Joan, de vegades no toca anar recte. :P

Glòria! sensual i tot! que contenta m'has fet!

Rafel, sona perillós... m'encanten els perills! ja ja ja! :)