dijous, 15 de gener de 2015

Segur que no llegiràs això. Que ni te'n deus recordar que existeix aquest blog. Però malgrat tot aquí ho vull deixar escrit.
Surto de la feina i et llegeixo al mòbil. Se m'escapa una rialla i et truco el primer. "Vinga va! quedem avui" em dic a mi i a tu. Tu pots i jo puc. Per a què posposar? I 15 minuts més tard m'alegro de veure't. M'alegro de recordar-me que existeixes. M'alegro d'haver-te conegut als 16 anys. M'alegro de què ni el temps ni la distància, ni les opinions dels demés, hagi fet desaparèixer l'abraçada al veure'ns.

Ella em diu, viu el moment, aprofita les oportunitats. Sigues conscient "del moment" en tot moment. No sempre és fàcil practicar-ho. Però amb tu ahir ho va ser. Vaig gaudir tant! i quan em vas dir que em portaves a casa en moto, ni ho vaig dubtar. El no, no era una opció.

Jo crec que a la vida hi ha persones que marquen. Que apareixen per algun motiu i fan que siguis diferent al que series si no les haguessis conegut. Potser i fins i tot, acaben condicionant a la gent que coneixeràs. Vull dir que gent amb qui mai t'hi hauries fixat, t'hi acabes fixant gràcies a haver-los conegut. Tu a mi m'has marcat d'una manera increïble. Amb tu puc parlar de tot, fins i tot de nosaltres. Però no només m'has marcat pel que tenim sinó també pel simple fet de la persona que ets i has sigut sempre. Per la franquesa i senzillesa que caracteritza a la teva ànima.

També penso, divergint de quan era adolescent, que l'amor no és el mitjà per aconseguir altres coses sinó que la raó d'estimar és l'amor en si mateix. Estimar-te ja és el tot, és el principi i el final. No espero res. Sentir que ets el meu amic ja m'omple del tot.

Gràcies per voler formar part de la meva vida.



10 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, quin post més bonic! De veritat que m'ha agradat, ja es veu que no et costa expressar els teus sentiments, almenys per escrit. Perquè aquest text és sentiment pur, i que bonic sentir-ho així, i viure-ho! Enhorabona, ets afortunada.

el paseante ha dit...

Algú que parla així d'un amic, ha de ser una persona bona amiga. Per força.

País Secret ha dit...


Si ets capaç d'aconseguir aquesta consciència vivencial de la qual et parla Ella,tens molt de guanyat. Ser conscient del moment que es viu jo només l'he aconseguit amb els anys.És un molt bon consell, posa'l en pràctica en qualsevol instant.

El que dius més avall de l'amor i l'amistat també deu portar una treballada aconseguir-ho, si s'aconsegueix. I és ben cert que la raó d'estimar no és cap altra que l'amor mateix. Així hauria de ser.

Em quedo amb les dues frases i et felicito per aconseguir-ho.

Carme Rosanas ha dit...

M'encanta, m'encanta aquest escrit... L'actitud de tots dos, preciós tot, noieta... Gràcies i moltes felicitats per ser com ets!

joan gasull ha dit...

doncs si que és una llàstima que no el llegeixi. Felicitats per el que tens

Glo.Bos.blog ha dit...

Parles amb una sinceritat i amb els sentiments tan a flor de pell que el teu post m'ha emocionat.
No canviïs mai, sis plau!
Que siguis feliç.

Sílvia ha dit...

Preciós! Tot sencer, però sobretot l'últim paràgraf i el que dius de l'amor.

Helena Bonals ha dit...

M'hi he vist força reflectida, però em guanyes.

Laura T. Marcel ha dit...

No se si tenim un amic comú, però el que si que és comú és tenir aquesta mena de sentiments amb un amic que no passa d'això, a un gran amic, clar.
He sentit les palpitacions en les teves paraules. Un petonet, bonica!

Rafel ha dit...

"Amb tu puc parlar de tot, fins i tot de nosaltres"
Un amic així val un imperi.