dissabte, 11 de juliol del 2015




Et miro de reüll. A sorbets. Per no gastar-te. Concentrat en la teva feina, però no prou per no adonar-te de la meva mirada, em mires i amb els teus ulls riallers i innocents em preguntes de què ric. Com si hi hagués una única i simple raó.
Que potser sí:
FELICITAT.


6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Això és bo.

fanal blau ha dit...

;)
Petonets, Gerònima!

Glo.Bos.blog ha dit...

Contenta de retrobar-te tan feliç, Gerònima!

el paseante ha dit...

Quan et miren així, no tens por de res. Bon estiu, Gerònima (publiques poquet, catxis).

Laura T. Marcel ha dit...

T'omple tant la felicitat que no deus tenir temps per escriure al blog. Me n'alegro. I també me n'alegro de llegir-te de tant en tant.

Carme Rosanas ha dit...

Jo, com la Laura m'alegro molt de llegir-te i també de la teva felicitat... doblement.

Bon estiu, preciosa!