dimarts, 8 de març de 2016

De vegades trobo pensaments escrits en llibretes, sobres de factures, paperets, etc. Sé que tots parlen de tu, encara que els hagués escrit fa temps i en moments diferents i sense noms. Però hi recordo els sentiments. Et trobo a faltar. M'agradaria tornar-te a veure. Per parlar. Però també em fa por perquè ara estic molt bé i molt tranquil·la i no vull despertar la bèstia. Però t'enyoro. Creus que podríem mantenir el contacte? T'agradaria mantenir el contacte malgrat tots els malgrats?
No sé si hem tingut més bons moments o més de dolents, però gairebé sempre (je je je) et penso amb tendresa. I si ballem una estona? T'apuntes?

9 comentaris:

joan gasull ha dit...

si ho llegeix...que s'apunti, té molt bona pinta el que proposes

Carme Rosanas ha dit...

Estaria bé que s'hi apuntés... Tal com ho proposes és bonic!

XeXu ha dit...

La memòria, que sempre ens fa suavitzar els records. Diria que és un mecanisme de defensa, per no patir tant al llarg del temps. Però em sembla que aquests records que tu tens no són tan antics com perquè hagis tingut temps de suavitzar-los gaire...

Glo.Bos.blog ha dit...

A vegades els records es magnifiquen. També convé recordar el que no va funcionar abans de tornar a "ballar"

Gerònima ha dit...

Joan: Gràcies, és una proposta innocent. :)
Carme: Sí que seria bonic sí.
Xexu: els records són moltíssims, alguns molt antics i altres no tant.
Glòria: Res seria igual. Perquè les persones evolucionem, les relacions també i el context també.

Laura T. Marcel ha dit...

A vegades és necessita tornar a ballar per adonar-se i fer-se bé a la idea de com estan les coses ara, pq si els records s'han magnificat, com precisament les coses i les circumstàncies han canviat, tot torni al lloc que li pertoca i s'assenti el pòsit. I sinó que passi el que hagi de passar!

Gerònima ha dit...

Laura, jo el que vull és no perdre'l. :)

Peix ha dit...

I si no llegeix el teu blog?
Perquè no li dius directament? :)

Gerònima ha dit...

Peix! si no ho llegeix no passa res! El blog és per mi. Escric els meus pensaments, si ho llegeix potser tampoc sabrà que parlo d'ell i si no ho llegeix potser igualment ens acabem retrobant. La qüestió era la meva necessitat d'expressar-ho en el negre i blanc.