dimarts, 29 de març de 2016

Es recolza amb el colze esquerra per arribar a la tauleta de nit. Ni se n'adona que amb un mugró li acaricia una parpella.
-Això per mi és l'assertivitat.
Prem els llavis mentre encén els dos cigars alhora i se'l mira obrint molt els ulls. Li encanta fer la ximpleta. Ell n'hi agafa un i se'l posa a la boca. Deixa que ella faci una pipada al que encara li queda i també li agafa per deixar-lo al cendrer.
-El respecte?
Ella ni protesta.
-Sí. Sobretot. També entenc que és posar límits als demés. Però sobretot parlar i defensar les idees pròpies amb respecte. Perquè penso que molta gent sap posar límits i no deixar-se canviar d'opinió però d'aquests, pocs, ho fan ben fet, respectuosament.
-Quina hora és?
-Encara no són dos quarts. A dos quarts ens aixequem.
I seguidament d'un bot se li asseu a la panxa.
-Deixa això.
Li aparta el cigar i li fa un petó, i dos i tres. Per la cara, pel coll, pel pit, ...

De vegades, els millors moments són aquells robats, després de fer una cosa i abans de fer la següent, aquells moments que ens escapem a una altra galàxia a costa d'arribar 5 minuts tard a alguna altra banda.
:)

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Sembla que queda poc d'aquells dubtes i aquelles enyorances de fa una temporada. Relatar aquests moments ho demostra.

pons007 ha dit...

No m’agrada la gent que fuma al llit. Ni la gent impuntual

Gerònima ha dit...

Xexu, una de les coses que sempre m'ha costat més és saber escriure comentaris als vostres comentaris, perquè moltes vegades les interpretacions del que escric en el post s'allunyen una mica del significat que jo li dóna al meu escrit, però també em sembla bé que tothom interpreti el que llegeix a la seva manera. Llampecs i trons és un blog, no és 100% jo. Però també hi ha moltes certeses. Crec en la intimitat i també en la voluntat de voler compartir certs aspectes de la persona amb els demés, certs pensaments, certes maneres de pensar i d'actuar, i certs sentiments.

Pons: així només et cauria mig bé! :P

joan gasull ha dit...

un de rapidet sempre es posa bé....i la llàstima és no poder explicar el perquè arribes tard, segur que per un motiu així et donen permís cada dia.
I aquests moments són els que de veritat es recorden.

Peix ha dit...

Osti, no em diguis que fumen...
No és pas un retret, ho comento perquè segons quines activitats amb una bona condició física i amb una bona capacitat de respiració es fan molt millor.

Respecte a la puntualitat jo tinc una norma: fins que no és l'hora no cal preocupar-se. Evidentment molts cops arribo tard. :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Sempre hi ha un moment que és precís deixar-se portar. I aquests moments solen ser els millors.

Espérame en Siberia ha dit...

¡Son esos momentos los más valiosos!
Inesperados, torpes y perdurables.

Muchos besos, querida.
Deseo que todo te esté yendo de maravilla :)

Gerònima ha dit...

Joan, a la feina et dónen bonificacions, perquè estàs de més bon humor, més relaxat, tot avantatges! :)
Peix, jo m'he criat amb la lletra de Pets: "-d'aquí a un quart, ja farà un quart que estic arribant tard... " :)
Glòria, fluir! com diria una amiga!
Siberiana! no me quejo! besos!:P