diumenge, 9 d’octubre del 2016

Avui em venia de gust explicar-vos que aquest matí he agafat la bici (la meva no, que no en tinc, la d'un altre) i sortir a donar una volta amb ella. Això també podria semblar super normal, gens digne de ser explicat, un fet vulgar, comú, però RES MÉS LLUNY!! Perquè era la primera vegada que agafava una bici en ciutat i que agafava una bici en l'edat adulta, doncs... podria contar les vegades amb les dues mans. I primer m'ha passat com amb el cotxe (he tingut que superar una fòbia per conduir, dic fòbia, perquè no li puc dir trauma, sembla que si utilitzes la paraula trauma ha d'haver-hi un fet traumàtic darrera, un accident o jo que sé, però no, en el meu cas tenia pànic de conduir sense ser-ne molt conscient del motiu; ara ja no és pànic, és por i prou, o potser respecte a aquestes altures i depenent del dia) m'he decidit quan encara portava el pijama, després de dutxar-me ja no ho tenia tant clar, al cap d'una estona m'he tornat a envalentir, i quan ja era al garatge davant la bici m'ha tornat a venir la cagarel·la. Tot i així, he baixat el seient tant com he pogut i he començat a fer voltes en cercle al voltant del meu cotxe. I quan ja estava a punt de tornar a pujar a casa perquè no ho veia gens clar (la ment fa en mi meravelles; i sí, és ironia), la Gerònima valenta ha dit a la Gerònima poruga "-D'acord! d'acord!! doncs la trauràs a passejar! agafada pel manillar, tu caminaràs al seu costat, això sí que ho pots fer oi?" I sí, ha resultat que s'han posat d'acord i a l'instant la respiració se m'ha tornat a calmar. I he fet això, però a la mínima que ho he vist clar he pujat sobre la bici i ha sigut increïble! potser és cert que molts moments anava sobre la vorera, que ja sé que no s'hi pot anar, però anava molt a poquet a poquet i, a més a més, quan no ho veia clar feia un saltiró i tornava a anar a peu al seu costat i després de l'obstacle que m'havia fet baixar de la bici altre cop amunt. I així, malgrat que he triat un dia ennuvolat, grisot i una mica plujós ha sigut un diumenge lluminós! :)
p.d. Escrivint em dóno compte de com parlo de malament: no dic cagarel·la sinó cagalera, que es veu que és incorrecte. I tampoc dic seient sinó sillint que tampoc és correcte. I a casa meva també diem envalentonar, que curiosament tampoc ho he trobat al diccionari. Mil milions de llamps i trons!!! :D

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona, així, així, d'intent en intent, sense forçar les coses, però també sense evitar-les és com es vencen les pors o les fòbies...
Bravo per la passejada en bici!

Anònim ha dit...

Per molt temps que faci que no anessis amb bicicleta això no s’oblida mai, es com... es com... anar amb bicicleta.

Garbí24 ha dit...

quan un s'ho proposa tot és possible, ara no tardis una eternitat en tornar-ho a fer.....lo de la bici, dic.

M. Roser ha dit...

Està molt bé que t'hagis decidit...Anant en bici et sents molt lliure. Ara que una vegada vaig voler anar hi de casa a la feina i mai més, tots els cotxes em pitaven i vaig passar molta por! M'agrada anar per llocs tranquils sense transit.
I això de parlar, no et preocupis que cadascú o fa segons el seu entorn, faltaria més...Una altra cosa és a l'hora d'escriure que no hi ha més remei que seguir unes normes, tot i així, sempre s'escapa alguna errada!
Bon vespre.

Peix ha dit...

Sentir el vent a la cara, arribar dalt d'una muntanya quan penses que les teves forces no t'acompanyaran, mirar cel enllà i veure tant lluny com puguis, deixar-se endur per una baixada, perdre la por i, sobretot, ser lliure. Anar amb bici és magnífic! Ara que l'has recuperat no la deixis :)

Jo vaig amb bici per tot arreu, és ràpid, net, anava dir segur però depèn del lloc i l'hora, i molt divertit.

I per més que el diccionari no ho posi, no deixis de dir sillín.

cantireta ha dit...

Valenta!! Molt bé, respira fondo i digos que pots!

T'enyoro... vine a Verdú o quedem a Igualada!!

Muacs, preciosa!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ei, campeona! (vaja, no està ben dit, s'ha de dir campiona), estic convençuda de que aconseguiràs tot el que et proposis. Per tant això d'anar amb bicicleta està xupat! Ah, que xupat tampoc està ben dit. Vatua l'olla!

RaT ha dit...

tota la vida s'ha dit sillin.. i tant que sí! PETONS!