dijous, 26 de gener de 2017

UNA HISTÒRIA DE L'OEST








Havíem format part de la mateixa banda durant 10 anys però el meu instint em deia que es volien desfer de mi. Una tarda el "capo" aparegué per les meves terres amb el seu goril·la. La tensió estava en l'aire. Tots estàvem en tensió. La sola presencia del capo amb el goril·la pronosticava sang. Volia parlar amb mi en privat. Vaig respirar profundament per aconseguir tota la pau mental de què disposava i em vaig posar bé el meu Stetson. Al cap de dos minuts el goril·la m'apunyalava el pit mentre el capo s'ho quedava mirant amb cara de no hi puc fer més. No podia fer res. Jo no tenia goril·la que lluités per mi. No pensaren que amb el ganivet clavat al pit els escopís. Cap llàgrima. Sóc de Clint Eastwood. Em deixaren 3 gallines pels deu anys a la banda i se n'anaren. Vaig treure'm la camisa de quadres per aturar la hemorràgia, sé cuidar-me sola. I vaig allunyar-me de les terres. Vaig decidir buscar goril·la i no vaig tardar a trobar-ne. Em va costar contractar-lo perquè mai he cregut que en necessitaria cap i perquè m'agrada defensar-me soleta. Sóc de Clint Eastwood. Però era això o res. Doncs això. El meu goril·la em va explicar que el xèrif en les seves llibretes deia que me'n pertocaven el doble de gallines. 
-I he de fer tot això per 3 galllines?
-6 són les gallines que et pertoquen. Tu decideixes.

Vam anar a trobar el xèrif per organitzar un torneig just entre goril·les. Va costar un any i un mes. Però per fi hi havia dia pel duel. I es celebraria lluny de les terres, un lloc conegut pels goril·les però poc conegut pels demés. Vaig decidir fer camí amb el meu goril·la per no perdre'm. Semblava fàcil perdre's. 
El capo es va perdre. Arribà molt tard. Just quan el duel ja havia mig començat i tothom estava mirant l'espectacle. Tothom menys jo. Cap del dos pogué evitar l'encontre. Se'm plantà al davant com un gegant davant una formigueta i ens vam mirar fixament als ulls. Ànima davant d'ànima. Dues ànimes que es miraven i tancaven una història. Vaig endurir la mirada. Sóc de Clint Eastwood. 
No em va mirar disculpant-se per la punyalada.
No em va mirar avergonyit per haver-me intentat estafar tres gallines. 
No em va mirar com es mira a algú que ha sigut de la teva banda durant 10 anys.
No sé com em va mirar. Ni ho vull saber.

Al final ningú va lluitar amb ningú. El xèrif volia cobrar el lloguer de la terra on es feia el duel a qui perdés i el meu antic capo a últim moment va accedir a donar-me, en els mesos següents, les altres tres gallines que feia treze mesos em pertocaven. Va marxar satisfet segurament. I jo, vaig donar una gallina al meu goril·la  pels seus serveis i les altres gallines les posaré a una granja que es diu UOC, amb una mica de sort, creixeran i es multiplicaran. QUE AIXÍ SIGUI. 

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que ben explicat, noieta!

Enhorabona per les gallines recuperades i per no haver hagut de lluitar amb ningú. Crec que de la granja que has triat, en pots treure molt de profit. Espero que sí, que es multipliquin, les gallines!

joan gasull ha dit...

si les gallines són d'un s'ha de lluitar fins al final per elles, sempre primer amb paraules, si no entren en raó ja anirem a més.
Bona sort amb aquesta granja tant selecta.

M. Roser ha dit...

Sempre és millor pactar que lluitar, encara que sigui només per tres gallines...
Bon vespre.

Glo.Bos.blog ha dit...

Bona història!
Tres gallines són tres gallines i segur que en aquesta granja pondran molts ous dels que en trauràs profit.

pons007 ha dit...

Per tres gallines no cal fer arribar la sang al riu, dic jo.

PS: Independentment de la música que sigui odio els reproductors musicals que comencen a sonar automàticament al entrar en una pàgina.