divendres, 23 de juny de 2017





Ma germana està intentant trobar una nova casa pel Quico. El Quico és un gos molt maco que ara mateix té en acollida a casa seva. Ell vivia sempre lligat en un garatge i m'ha germana va creure que es mereixia una vida millor. 
Així va començar el seu projecte: se'l va emportar a casa seva amb el permís dels seus amos, el va esterilitzar perquè no ho estava i li ha ensenyat nous hàbits per viure dins una casa amb una família. El Quico no es porta molt bé amb gats i amb gossos i ma germana viu amb una gata i un gos. Fa molts dies que intenta trobar-li una nova família i no hi ha manera, ho ha mirat per moltíssimes webs, contactes, diferents països fins i tot, però sembla que ningú se n'enamora.

Ella ha començat una campanya literària per involucrar gent per la causa. Escriu contes on els gossos en són protagonistes i els fa llegir per veïns. Els grava la veu i publica els relats al facebook.
Us explico tot això per vàries raons: 

1) Per si algú té ganes d'augmentar la família i trobar distracció assegurada per temps.
2) Per si voleu col·laborar escrivint un relat que tracti sobre un gos. 
3) Per si en voleu fer publicitat als vostres amics, familiars i coneguts. Gent de confiança, si us plau.


Aquesta és la carta de presentació del Quico.





Letter from a dog to his future family:

I write to you, my dear future family, who has can see that I'm a unique felow, an expression of the nature's magic. Now I'm living with my friends, temporally. She caught me from the right hell where I lived barking, bitting all the belts that attached me during months, running like a electron arround the simple idea I wanted something better. There's nothing powerfull than an idea. She walking on not defining path with the same thought because she discover my firm conviction to be a part of a family and not a piece forgotten in a dark garage. I know what is the experience when demons caught you to the incomprehension. I wasn't crazy like they said, I was only wild. Nevertheless now I'm preparing to do the changes to be a member of your live, my dear future family.

She is looking everywhere my future, but like the whales become disorientated when there is too much noise, her message isn't successful. But I know that you are able to give me the love that makes me a free a dog and caught as a brother. She is able to cross the ocean to make sure this promise. However I'm learning as fast as I can the right balance, because I understand the diference between to love me actually and to can give me a new life, she is doing a lot of efforts.
I writte to you, who can appreciate that there is a full universe inside everyone, including me. So, I'm a mix of labrador, I'm blond, I'm 7 years old, I'm healthy, I'm vaccined, I've learned to keep my heart when they let me alone at home, I like play a lot, I do thousands of sympathies to thank you attention, I can smile with all my body. I can be calm a lot of time but I'm awaked on your first sign of activity. I can walk by your side but I love reading the full street. I can be fair with other dogs but I'm learning... I'm clever. I'm soft and I know the value of who love, I used to kiss with my tonge stealthily the hand that takes my strap, my plate, the hand that caress me.

Now, while I'm writting to you, I'm happy but, please, don't forget me.

Always yours,

Quico.



5 comentaris:

M. Roser ha dit...

Doncs és una llàstima, perquè és un gos preciós, a mi em diuen que n'hauria de tenir algun, que em faria companyia...Però jo sóc el suficientment responsable, per saber que no me'n podria cuidar tal com segur que es mereix...
Això que dius dels contes d'algun gos, jo en tinc de un molt curtet i amb una mica d'humor, on te'l podria enviar?
Que tinguis una bona revetlla i segur que el gosset se t'amagarà sota el llit!

Glo.Bos.blog ha dit...

Em sembla una idea meravellosa. Demostreu tenir molt bons sentiments estimant a les besties.
A mi m'agraden els animalons, sempre n'he tingut, però en la meva situació actual no em puc fer càrrec ni d'un canari.
Ho sento, espero que trobeu una bona casa pel Quico.

Gerònima ha dit...

Gràcies M. Roser! El conte me'l pots enviar a geronima6@gmail.com. I gràcies per voler participar.

Gràcies Glòria! en això estem, intentem buscar-li una bona casa, a veure...

Peix ha dit...

Oh, jo necessito la inspiració per escriure'n un! I una mica de temps, aquests dies vaig una mica atabalat i no em surt res de bo. Tampoc hi ajuda que mai hagi viscut amb un gos.

L'amo del meu pis (quines contradiccions) em va dir que no podia tenir gossos ni gats. Una de les raons que va dir era que embrutaven l'escala, no li vaig pas replicar res, són les seves lleis. El cas és que pujant i baixant la bici li he deixat les parets de l'escala plenes de marques. Per sort encara no s'ha queixat.

Gerònima ha dit...

Peix! segur que la inspiració no tardarà! :)
Pobra escalaaaaaaaaa! encara sort que no se t'ha queixat el propietari, potser no té bona vista i et salves!