http://www.youtube.com/watch?v=sReQCkYB7CA&feature=related
Aquest últim enllaç no l'he pogut penjar, però també volia fer-lo sortir. Aniria a la segona posició. És semblant al segon vídeo. Però no. Insubstituïble Ja ja ja!
Fa un temps et deia que intento fixar-me en la forma que té de riure la gent, la veritat és que intento fixar-me en moltes coses. Tothom ho fa tot de la seva manera i això m'agrada. I tothom ho pot fer tot de més d'una manera. I això també m'agrada. Somriure, fumar, escriure amb boli, rentar-se les mans, olorar, caminar, córrer (t'he dit mai que m'agrada com corres?), pronunciar el teu nom; i fins i tot estar callat.
La vida està plena de matisos. I no ens els podem deixar perdre. Seria una grolleria per part nostra. :)
Bon dia a tothom!
7 comentaris:
Molt bé, noieta, no ens podem deixar perdre els matisos, cap.
Ni els del silenci, que són, a vegades prou complicats.
Comento aquest post escoltant el Norwegian Wood... :) de l'altre post.
Doncs jo m´he quedat penjada del tango, fins i tot he anat encadenant els que em sortien a la barra dreta del YT. És fascinant. Quina sincronització i quina sensualitat.
M´encantaria saber-lo ballar així.
Bon dia i bons matisos.
Sempre he cregut que el tango és un dels balls més sensuals i alhora elegants que hi ha. Tots els videos són bons. El que em té el cor robat des de sempre és el de l'Al Pacino. Trobo que és una escena sublim.
... no recordo que m'hagis dit mai que t'agrada com corro? crec que no he corregut mai amb tu... ☺
Bones reflexions les que fas.
Ptns
"Primero hay que saber sufrir, después amar, después partir.
En fin, me gusta el tango."
¿Te acuerdas de esa frase que sale en "El lado oscuro del corazón"?
Oye, que te quiero, bellísima. Y muchísimo.
Miles de besos y cariño para ti.
No puc evitar-ho, t’he de robar el tango de l’Al Paciano, please, please :)
És genial!
Jo em quedo amb el primer clip (un dia també te'l robaré per posar-lo en el meu blog -et citaré, eh?). I crec que ja t'ho he dit alguna vegada: m'encanta la teva visió de la vida. Encomanes caloreta i positivisme.
PD: Hauré d'aprendre a córrer. Com era? Una cama després de l'altra o les dos al mateix temps? Ah, no, que això és fer el cangur :-)
Carme, els silencis poden amb mi. Però m'hi vaig acostumant. :)
País, el tango és genial, a mi també m'agradaria saber-lo ballar. I molt!
Ariadna, és que l'Al Pacino... :)
Siberiana! yo también te quiero! montón!
Núria, gràcies a tu!!
Paseante: roba roba! i córrer! ui! pots provar marxa endavant i marxa endarrera! Creant estil! :P
Publica un comentari a l'entrada