diumenge, 15 d’abril del 2012

"El fet d'explicar l'absència de quantitat mitjançant un nombre no és una evidència en si. Ho vaig llegir a l'enciclopèdia de ciències que tinc. L'absència d'un objecte o d'un subjecte s'explica millor amb la frase "No n'hi ha" (o "ja no n'hi ha"). Els nombres es converteixen en una abstracció i el zero no expressa ni l'absència ni la tristesa.
Vaig aixecar el cap i em vaig adonar que el Lucas em mirava, perquè escric amb la mà esquerra amb el puny girat i això sempre sorprèn tothom, tanta complicació per agafar el bolígraf. Em mirava mentre pensava com podia ser que una cosa tan petita hagués pogut arribar fins allí. El professor Marin va passar llista i després va començar la seva primera classe. En aquell silenci atent, vaig pensar que el Lucas Muller era del tipus de persona a qui la vida no fa por. Continuava amb l'esquena enganxada al respatller i no prenia apunts.


Ara ja em sé tots els noms, els cognoms i conec els costums de la classe, les afinitats i les rivalitats, el riure de la Léa Germain i els xiuxiueigs de l'Axelle, les cames interminables del Lucas que sobresurten entremig de les files, l'estoig brillant de la Lucielle, la llarga trena de la Corinne, les ulleres del Gauthier. A la foto que ens van fer al cap de no gaire de començar el curs, jo sóc davant, allà on posen els més petits. Per damunt meu, ben amunt, el Lucas està dret, enfurrunyat. Si admetem que per dos punts passa una única recta, un dia la traçaré, d'ell cap a mi i de mi cap a ell. "


NO I JO. DE DELHINE DE VIGAN. Pàgines 19 i 20.


Aquesta és una de les joies que va tornar a casa amb mi ahir a la nit. Bé, vull dir avui de matinada. No. Clar que no és el més important. Evidentment. Ho sé. Però era un llibre que buscava des de fa molt i molt temps. Fins i tot un dia vaig entrar a una llibreria per comprar-lo però en aquell moment, no el tenien. I ahir, em va caure a les mans. Caure tampoc és la paraula més justa. Però sí que és veritat que me'l vaig trobar a les mans.
Ara cada vegada que l'agafi i el toqui, pensaré amb tots vosaltres. :)
Tenia moltíssimes ganes de parlar amb molts. Tenia una llista mental de tots els noms que volia saludar i comentar i xerrar i ...
Quanta gent amb qui em vaig perdre de parlar! Això és el què més greu em sap de la vetllada. No haver tingut temps per tothom. Això i perdre'm el conte, les lectures, els discursos, etc. etc. etc. Quan curta se'm fa fer la nit!
I van haver retrobaments esperats. I també descobriments. I moments d'aquells que sé que no oblidaré.
Moltíssimes gràcies a tothom. Em feia una mica de cangeli arribar tant i tant tard. Però de seguida la gent maca em va venir a donar la benvinguda i a fer-me sentir que aquell també era el meu lloc.
Que macos que sou tots!
Un plaer enorme haver-vos conegut!

19 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

Érem molts els que os esperàvem, Gerònima, la festa sense vosaltres era incompleta.
Un petonàs, maca!!!

Carme Rosanas ha dit...

I tant que t'esperàvem, us esperàvem! Amb impaciència.

Ets una dona amb sort, mira que tocar-te el llibre que estaves buscant! :)

Ni jo que vaig arribar aviat vaig tenir temps per a tothom... no hi ha res a fer, és impossible.

Amb tanta gent maca no es dóna l'abast!

Un plaer enorme tornar-te a veure, nina!

Rafel ha dit...

Bona senyal no haver donat a l'abast, serà qüestió que amb el bon temps el vi de dalt ens deixi el terrat amb vistes a la ciutat, per tornar-la a fer petar amb velles i noves amistats.
Enhorabona pel llibre, de fet ell volia saber que era valorat. Al final tu no vas triar el llibre, ell et va triar a tu.

Una abraçada

khalina ha dit...

Realment la nit es va fer curta, però a l'hora va ser genial.

Me'n alegro d'haver parlat una miqueta amb tu

Emily ha dit...

Vols dir que no vas fer una mica de trampeta? :P Jo vaig veure un Sampedro per alli que duia el teu nom ;)

Barbollaire ha dit...

Un cop coneguda, entenc perfectament el nom del teu blog...
És una descripció perfecta del teu tarannà encisador, rialler, encomanadís...

Gràcies per la feinada dels paperets, i per la simpatia, i per creure que, un desconegut com jo sabria fer el ridícul en el punt just perquè no sortís del tot patètic...
(tot i que els mobles els van salvar la Cris i la Rosa...)

un petonet dolç, nina

Laura T. Marcel ha dit...

Feia temps que no trobava un esclat d'energia com tu, que estic segura no només era efecte del vi. Ara et seguiré més d'aprop.
Petons.

Pons ha dit...

encara resultarà que no m'hauria d'haver perdut el sopar...

Cris (V/N) ha dit...

Ets un cascabell nineta, una sort haver-te conegut, deixes emprempta :) A partir d'avui tens una nova seguidora i amiga pel que necessistis, petons enormes des del Maresme, muacsssssssssss :)**

El porquet ha dit...

No paro de resseguir tots els blogs dels assistents al gran sopar. Quin goig que despreneu. Queda clar que el proper hauré de fer mans i mànigues per a venir!

carina ha dit...

Neneta, després del que et diuen tots els que hi van ser suposo que et deus fer una idea de la sensació de bonrotllisme que vas desprendre, dóna gust estar amb gent com tu. No perdis mai la rialla, una abraçada per a tu i el Carles.
Ja sóc incondicional teva, et vaig llegint

Elfreelang ha dit...

El plaer va ser compartit! t'esperàvem ....va ser una gran vetllada!

Abogadaenbcn ha dit...

Ets fantàstica! Molts petons!

Anna

el paseante ha dit...

Mira que escrius malament i els teus posts són un pur avorriment, però com que m'han parlat meravelles de tu t'hauré de continuar llegint. Catxis.

Clidice ha dit...

Arribar i veure que encaixes, com aquella peça del trencaclosques, sense la qual és impossible que quedi complet. La sensació fou aquesta, hi eres perquè hi feies falta :)

Gerònima ha dit...

Ostres! quins comentaris més macos que deixeu... m'heu fet posar vermella!
Gràcies guapíssims!!!
Vosaltres sí que sou genials!

fanal blau ha dit...

Gerònima! jo desitjo que hi hagin altres ocasions per tornar-nos a veure i també desitjo que hagis tingut una feliç diada de Sant Jordi amb roses, llibres i poesia!

Un petó, bonica!

Joana ha dit...

I tant que t'esperàvem :)
Wapíssima ...hi tornarem??'

Gerònima ha dit...

Fanal blau, a veure si és veritat, jo també ho desitjo! I sí, va ser una diada especial,de llibres, poesia, mami i sardanes! :)

Joana! clar!! :)