dissabte, 19 de gener de 2013

Avui pensava que hi ha absències que ocupen més lloc 
que moltes presències.
I poden créixer i créixer si les deixem.
Neixen al cap i/o al cor.
Però si hi neixen també poden fer el contrari.


Aquest matí pensava això.

15 comentaris:

Xicarandana ha dit...

Costa de creure que la força per canviar les coses està tota ella dins nosaltres mateixos. Sentim, i patim, en la mesura que volem o sabem fer-ho.
Una abraçada, guapa!

Gerònima ha dit...

Gràcies Xica, hem de creure que podrem i que sabrem! Patonàs!

Joana ha dit...

Però sempre queden absències guardades empetitides al cor encara que no les tinguem presents :)
Wapa...tot bé?????????????????
Una abraçada ben forta!

XeXu ha dit...

La frase és molt i molt bona, i més que certa. Et felicito per aquest pensament.

Helena Bonals ha dit...

Hi ha absències que valen per mil presències! I que no cal fer desnéixer pas.

Carme ha dit...

M'agrada el teu pensament,

Hi ha absències que valen per mil,presències. Ben cert.

Algunes desapareixen finalment i algunes no. I estic segura que conscientment o no sempre triem si volem que durin o que marxin.

joan gasull ha dit...

Hi han absències que només s'omplen amb la presència.

Glo.Bos.blog ha dit...

A vegades hi ha absències que es magnifiquen. Més que absències son records.

Laura T. Marcel ha dit...

Estaves inspirada avui, eh?
Molt cert això que dius.
Però pensem també que moltes vegades no valorem les presències fins que són ausències.

Sílvia ha dit...

Un pensament que neix d'una absència i es fa present. Tot reneix en algun moment, els records van per lliure de vegades.

Pilar ha dit...

El temps ho posa tot al seu lloc. Fins i tot la magnitut de les absències.
O no.

RaT ha dit...

Les absències d'estimats sols són físiques però el seu record mai no s'omplen. Però com diu la Glob·bos, també les absències són records. El que no entenc és la teva frase "però si hi neixen també poden fer el contrari"... aquí em perdo...

Un petó, precioseta com la que més

rits ha dit...

un pensament ben cert. X sort, ens queda el record, de vegades traicionar, de vegades esperançador.

Clidice ha dit...

Serà que em faig gran, però tinc unes absències terriblement presents i moltes presències em són terriblement absents. Molt encertat que pensis de bon matí ;)

el paseante ha dit...

Les absències ens omplen més que les presències perquè no ens porten maldecaps. Penso jo.