Costa de creure que la força per canviar les coses està tota ella dins nosaltres mateixos. Sentim, i patim, en la mesura que volem o sabem fer-ho. Una abraçada, guapa!
Les absències d'estimats sols són físiques però el seu record mai no s'omplen. Però com diu la Glob·bos, també les absències són records. El que no entenc és la teva frase "però si hi neixen també poden fer el contrari"... aquí em perdo...
Serà que em faig gran, però tinc unes absències terriblement presents i moltes presències em són terriblement absents. Molt encertat que pensis de bon matí ;)
15 comentaris:
Costa de creure que la força per canviar les coses està tota ella dins nosaltres mateixos. Sentim, i patim, en la mesura que volem o sabem fer-ho.
Una abraçada, guapa!
Gràcies Xica, hem de creure que podrem i que sabrem! Patonàs!
Però sempre queden absències guardades empetitides al cor encara que no les tinguem presents :)
Wapa...tot bé?????????????????
Una abraçada ben forta!
La frase és molt i molt bona, i més que certa. Et felicito per aquest pensament.
Hi ha absències que valen per mil presències! I que no cal fer desnéixer pas.
M'agrada el teu pensament,
Hi ha absències que valen per mil,presències. Ben cert.
Algunes desapareixen finalment i algunes no. I estic segura que conscientment o no sempre triem si volem que durin o que marxin.
Hi han absències que només s'omplen amb la presència.
A vegades hi ha absències que es magnifiquen. Més que absències son records.
Estaves inspirada avui, eh?
Molt cert això que dius.
Però pensem també que moltes vegades no valorem les presències fins que són ausències.
Un pensament que neix d'una absència i es fa present. Tot reneix en algun moment, els records van per lliure de vegades.
El temps ho posa tot al seu lloc. Fins i tot la magnitut de les absències.
O no.
Les absències d'estimats sols són físiques però el seu record mai no s'omplen. Però com diu la Glob·bos, també les absències són records. El que no entenc és la teva frase "però si hi neixen també poden fer el contrari"... aquí em perdo...
Un petó, precioseta com la que més
un pensament ben cert. X sort, ens queda el record, de vegades traicionar, de vegades esperançador.
Serà que em faig gran, però tinc unes absències terriblement presents i moltes presències em són terriblement absents. Molt encertat que pensis de bon matí ;)
Les absències ens omplen més que les presències perquè no ens porten maldecaps. Penso jo.
Publica un comentari a l'entrada