La taula parada, el llit desfet i plats per rentar a l'aigüera.
Però ja no m'inquieta.
Tant; diria.
Pensava anar a dormir, però us llegeixo i em vénen ganes d'escriure.
De res en particular de fet, però tampoc de res en general. Escriuria sobre petits moments, polsim d'estels, que encara que ara mateix crec que potser els recordaré tota la vida, no voldria pas que se m'oblidessin. Malgrat tot, decideixo no compartir-los, però sí que els repasso amb la ment i el cor i em treuen un somriure.
Moments així m'ajuden. Avui en parlava amb un desconegut. Els deso en lloc segur i quan els necessito agafo un trosset de bon record i aleshores sento la onada, i somric, i el dolent s'esborra. I si no s'esborra, es difumina, que també està bé. Prou bé.
5 comentaris:
http://www.youtube.com/watch?v=KXp_7ErOHZc
amaguem on podem els mals i anem sempre amb un somriure a la butxaca apunt de posar
La memòria selectiva és dels millors invents que hi ha.
Jo faig el mateix ;-)
Bon 2013 Gerònima!
Petites lectures, bon motiu per deixar tot de banda.
Però ara bona nit i sobretot bon any nou 2013.
:)
Joan, crec que la teva manera de mirar les coses, sinó la més bona, és de les millors.
País Secret, els hi hem de treure fum als bons invents! je je je! :)
Rafel! Bon dia!! i Bon any! una vegada vaig sentir que "llegir és pensar amb el cap d'un altre", no hi estic ben bé d'acord, però del què n'estic convençuda és que llegir enriqueix!
Publica un comentari a l'entrada