diumenge, 11 de maig del 2014

Construeixo tants castells a l'aire, que a vegades ja no sé què és cert i què no.
Potser visc la mentida dels meus somnis.
:)

I t'asseguro que això és el més coherent que he dit en molt temps.




8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Visc de la mentida dels meus somnis...

A vegades va bé... però no duren sempre ni les mentides ni els somnis,

Sílvia ha dit...

Jo també en sé molt de fer castells a l'aire, mentre els faig sóc molt feliç però quan estan fets em ve la por que s'ensorrin. Hi ha somnis que són més veritat que la realitat!

Laura T. Marcel ha dit...

Jo tinc sort, perquè els meus somnis són tan increïbles que no hi ha dubte. Vigila però, bonica, que si es vola molt alt al caure fa més pupa!

Relatus ha dit...

Almenys somiar encara és de franc

Glo.Bos.blog ha dit...

Somniar i tenir il·lusions ajuda a fer el món més acollidor, però no és pot viure de somnis. Malauradament la realitat acaba imposant-se.

Espérame en Siberia ha dit...

¡Viva la locura! ¡Y que vivan los sueños también!

Te quiero. Y te recuerdo siempre, en mi Siberia.

cantireta ha dit...

Vas ser feliç mentre somiaves? Doncs encomana-ho!

Ariadna ha dit...

Si n'ets conscient que somiaves, cap perill. Si te'ls creus massa...