dilluns, 16 de juny de 2014

Hi ha gent a qui no se li dóna bé la ortografia. Ella, es defensa. Hi ha gent a qui no se li dóna bé la matemàtica. Ella, també es defensa. Sempre hi quant no sigui càlcul mental. Ho necessita veure tot escrit. Com els desordres ordenats de les coses que l'envolten. Però això és una altra història. El que se li dóna francament malament és dormir. Aquesta pot haver sigut una gran sort o no!
Dormia i es despertava, donava voltes al llit, es tapava amb el llençol, es destapava, ara un peuet, ara la cuixa, ara es treia el jersei, ara se'l tornava a posar, ara de cap per amunt, ara de cap per avall, ... (sense exagerar, que no exagero, això durant hores. Esgotador).
Aquella nit però, no sap que va ser abans, si despertar-se o sentir la veu, el cas és que la va sentir. Una veu robòtica, que li anunciava un compte enrere. Es va fotre dreta d'un salt i va anar cap a la cuina d'on provenia la veu. Al lloc on hi havia d'haver el microones  hi havia una ¿bomba? amb un compte enrere que ja anava pels 37 segons i avall!
Gràcies a que té mal dormir, molt dormida no estava, és a dir, que no estava desperta al 100% però vora el 95.
El primer que va pensar va ser que si la bomba estava enxufada al lloc del microones potser baixant el diferencial de tota la casa.... Ho va provar corrent i va tornar a veure el rellotge. Encara anava. Merda.

Aleshores va pensar en posar la bomba dins el congelador i amb una cadena ... però clar, tampoc tenia cadenes ni candaus a casa.

El rellotge, encara no us ho he dit, era analògic, sí sí, un putu rellotge despertador. Va pensar que potser frenant les agulles... entén que no frenaria el temps, però la bomba....? la seva intel·ligència no arribava per tant, no sabia la resposta, però tampoc li quedava gaires segons. S'havia de decidir. Va agafar un bolígraf, celo i va frentar la segundera. Va agafar la bomba i la va posar a dins el congelador (està just al costat). I se'n va anar directe al llit, no pas perquè volgués morir al llit sinó perquè és el cantó més allunyat de la cuina.


I va creuar els dits.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Creuaré els dits, jo també. mentre ric ... desconcertada de la teva història...

El final és boníssim... Se'n torna al llit perquè és el lloc més allunyat de la cuina... He, he, he, segueixo rient...

Elfreelang ha dit...

molt bo, sembla un somni, ho podria ser i tot, genial posar la bomba al congelador , les coses explosives és millor refredar-les abans o be congelar-les

Glo.Bos.blog ha dit...

Penso que jo hauria fugit cames ajudeu-me, mig deserta o mig dormida.
Va funcionar això del congelador???
Creuo el dits per que fos que si...

roselles ha dit...

A la tv es posen a la banyera perquè no els afecti a l'explosió. Espero que ho tingui en compte per la pròxima bomba, per si el llit no ha funcionat del tot ;)

Per cert, diuen que l'insomni porta a la bogeria. Jo només ho deixo anar :)

Laura T. Marcel ha dit...

Mare meva, nina, tu si que ets explosiva!!!

rosana ha dit...

Mare, tantes nits sense dormir eren per a frenar la bomba!

RaT ha dit...

ai nena, quin neguit... millor prendre's una valeriana i dormir seguidet, seguidet.

Petons, carinyet

Rafel ha dit...

Per estar mig adormida encara va tenir una bona pensada de congelar el temps i un cop desperta, a l'endemà, veure les coses amb uns altres ulls.

Bruixeta ha dit...

Ostres!!! jo vull ser tan ràpida de pensaments, com ella, desperta del tot!!!!
Molt bo:)