divendres, 25 de novembre de 2011


"Sempre hi ha un moment, abans de començar a llegir el relat, en el qual la meva ment s'agita, i em demano: S'esdevindrà avui? No ho sé pas, car mai no ho he sabut per endavant, i en el fons tant se val. És la possibilitat el que em fa tirar endavant, no pas la garantia, una mena de juguesca amb mi mateix. I per bé que em podreu considerar un somiador o un beneit, o qualsevol altra cosa, jo crec que tot és possible.
M'adono que les probabilitats, i també la ciència, van contra mi. Tanmateix, la ciència no és pas la resposta absoluta; això ho sé del cert, això ho he après en el decurs de la meva vida. I això em deixa amb la creença que els miracles, per inexplicables i increïbles que siguin, són reals i poden ocórrer a despit de l'ordre natural de les coses. Així, doncs, una vegada més, tal com faig cada dia, començo a llegir el quadern en veu alta, per tal que ella ho pugui sentir, amb l'esperança que el miracle que ha arribat a dominar la meva vida tornarà a prevaler.
I potser, només potser, es produirà."

32 comentaris:

Gerònima ha dit...

"-Hola - va fer l'Allie, amb els ulls radiants-. On és la sorpresa?
Ell es va tranquil·litzar una mica, donant-ne gràcies a Déu.
-Ni tan sols no em dius "Bona tarda" o "Com has passat la nit?".
Ella somrigué. Per descomptat que la paciència no havia estat mai un dels seus atributs més remarcables.
-D'acord. Bona tarda. Com has passat la nit? I on és la sorpresa?
Ell va fer una rialleta i després es va parar.
-Allie, tinc una mala notícia.
-Què passa?
-Et volia portar a un lloc, però amb aquests núvols que s'acosten em sembla que faríem bé de no anar-hi.
-Per què?
-La tempesta. Serem a la intempèrie i ens podríem mullar. A més, poden caure llamps.
-Encara no plou. És molt lluny?
-Un quilòmetre i mig riu amunt.
-I jo no hi he estat mai?
-No pas quan era com és ara.
Ella va pensar durant un moment mentre mirava al seu entorn. Quan va parlar, la seva veu denotava determinació.
-Aleshores hi anirem. No em fa res que plogui.
-N'estàs segura?
-Absolutament."

Gerònima ha dit...

"Els poetes solen descriure l'amor com una emoció que no podem dominar, una emoció que escapa a la lògica i al seny. Això és el que em va passa a mi. Jo no pensava enamorar-me de tu, i dubto que tu pensessis enamorar-te de mi. Però, un cop ens vam conèixer, era evident que ni l'un ni l'altre no seria capaç de controlar el que ens estava passant. Ens vam enamorar, a pesar de les nostres diferències i, un cop ens vam haver enamorat, es va crear una cosa molt rara i bella. Per a mi, un amor semblant només s'ha produït una sola vegada, i per això cada minut que vam passar junts ha quedat gravat en la meva memòria. No n'oblidaré mai ni un sol instant.
L'Allie se'l va quedar mirant de fit a fit. Ningú no li havia dit mai una cosa semblant. Mai. No sabia què dir i es va quedar callada, amb la cara encesa.
-Em sap greu si et faig sentir incòmoda, Allie. No era aquesta la meva intenció. Però aquell estiu ha continuat vivint en mi i segurament el conservaré sempre en la memòria. Sé que les coses ja no poden tornar a ser com abans entre nosaltres, però això o modifica el que sentia per tu aleshores."
Pàg.108 i 109

el paseante ha dit...

Crec que ja sé quin regal demanaré als Reis d'Orient. M'han agafat moltes ganes de llegir aquest llibre.

PD: M'agrada aquesta idea de post que continua en els comentaris :)

Gerònima ha dit...

Primer vaig descobrir la peli fa molts i molts anys. És una de les meves preferides. I l'altre dia, vaig entrar a una llibreria i em va caure a les mans al llibre. No és que no sabés que existia, és que amb la peli ja en tenia prou. Però quan el tenia entre mans, amb edició de butxaca i tot, vaig ser incapaç de no comprar-lo. No m'ho hagués perdonat.

Continuar els posts als comentaris ho faig moltes vegades, sobretot quan penjo fragments de llibres, penso que si algú li agrada el fragment, fàcilment en llegirà els comentaris i si no li agrada com a mínim no anirà trobant posts i posts del mateix llibre! :)

Mortadel·la ha dit...

Ni idea de la pel.lícula i menys del llibre :(
Jolins, Geròni! que em sento ignorant, ves!

Petons d'espinacs amb patates bullides!

Gerònima ha dit...

Deli'ns aquí et deixo el trailer de la peli. I tu d'ignorant res de res eh!!!!!! http://www.youtube.com/watch?v=QoC8q9Oc2w8

Sóc més de bledes amb patates bullides o ... mongetes tendres amb patates bullides! els espinacs me'ls menjo crus! :)

Patons de macarrons amb salsa de tomàquet!

Gerònima ha dit...

"-M'agrada ser aquí amb tu; però, si el que et proposes és intrigar-me, ho has aconseguit. Reconec que gaudeixo de la teva companyia, però no sé res sobre tu. No espero que m'expliquis la història de la teva vida; però, per què ets tan misteriós?
-Una vegada vaig llegir que a les dones els encanten els desconeguts misteriosos.
-Veus? No has contestat realment la meva pregunta. La majora de preguntes que et faig no les contestes. Ni tan sols m'has explicat com ha acabat la història d'aquest matí."
Pàg. 186

Mortadel·la ha dit...

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh! Me'l compraré, els diaris m'encanten, Gerò!
I escolta, com és que em dius Deli'ns? Només m'ho diuen, la Lolita, la que més, la Carme (a vegades), la Pilar, no, em diu Annita o aneguet... però tu? Ja m'ho pots dir, eh? m'agrada molt, però ara em fas ballar el cap! Qui deus ser? Cordills... com siguis la Zero et tallo el coll!
En fas tooooooooooooooota la pinta, moniato fregit!
Petons de colesterol, toma.

Mortadel·la ha dit...

si el que et proposes és intrigar-me, ho has aconseguit. Reconec que gaudeixo de la teva companyia, però no sé res sobre tu

:) Faig un copy peg reina

Gerònima ha dit...

Et diré com vulguis. Ok? Però sóc la Gerònima dona! la teva índia! :)
Per cert, no he acabat d'entendre el teu últim post, ... m'ho expliques?

Mortadel·la ha dit...

Sí, que faig un trasllat :)
Ara li toca seguir a ella. Sinó no en sabrà mai. Jo tinc feines pendents i no arribo a tot.
Sí filla, sí, diguem com vulguis: bleda, ruca, burra... m'han dit de tot! Nooooooooooooooooooooo, no, no. Vull dir que em diuen de moltes maneres.
Ja et pillaré!

Pilar ha dit...

Aquest quadern em fa pensar en el miracle que es produeix cada tarda en la meva realitat.

Pilar ha dit...

Crec que l'anegueta Annita plorarà.

Mortadel·la ha dit...

Pil's, estic feta un drama :(
:)

Gerònima ha dit...

Pilar, la vida està plena de miracles. Un patonàs i una abraçada!

Deli'ns, em sap greu, ja ho va dir la Pilar que ploraries. T'ha agradat? Suposo que sí. Muà!

Mortadel·la ha dit...

Si que m'ha agradat.
Muàkis indieta.

bajoqueta ha dit...

Vaja un pastelerro per un dissabte a la tarde :)

Mira si no l'haguessis posat potser no m'hauria intrigat :)


365 contes
Terra de llibres

Gerònima ha dit...

M'alegro Deli'ns! Muakis d'indiakis!

Bajoqueta! pastelerro de qualité! :) Bastant fidel al llibre, per cert. Ahir el vaig acabar. Un mar de llàgrimes. Aiiiiiiiiiiiiii! :) Patonarrus!

Anònim ha dit...

Pastelarro pastelarro... sóc més de llibre que de pelis però avui he anat a lo fàcil.

Jooo molt forta a trossos...

Si em torturen diré que no l'he vist :)

B.

Anònim ha dit...

Uff que se m'han saltat les llàgrimes i tot....

Gràcies per la recomanació!

B.

Gerònima ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat B!
Pots fer com jo! 1r la peli, ara el llibre! :)

G. :)

Anònim ha dit...

No ho crec... me planto ja :)

B.

Bona nit!!

Gerònima ha dit...

I això?

G.

Bona nit!

Anònim ha dit...

Em va agradar però no tant com per llegir el llibre. Si hagués sigut al revés potser llegeixo el llibre i després veig la peli.

Bon diumenge!!

B.

Gerònima ha dit...

D'acord B.

Bon diumenge per tu també!

G.

rosana ha dit...

Els miracles existeixen no tingues cap dubte, però s'ha de desitjar molt fort. Un abraç.

Anònim ha dit...

A los interesados,

Los invito a la Nueva Publicación del blog Fala Sério Habla Serio.

Nuevas frases inteligentes de la publicidad se quedan en el gusto e imaginario popular.

La dirección es: http://falaseriohablaserio.blogspot.com/

Saludo a todos y buen día,
Gustavo.

Gerònima ha dit...

Rosana, defineix "molt fort!" :)
Una abraçada per tu també!

Gustavo, gràcies!

bajoqueta ha dit...

Per a seguir amb l'estil pastelarro però per passar-ho bé... et recomano la de "tienes un e-mail", l'altre dia la vaig tornar a vore que feia anys que no la veia! Em va tornar a encantar!

365 contes
Terra de llibres

Gerònima ha dit...

Sí, també és de les meves aquesta! Amb la Meg! i el ... ara no em surt el nom! mecatxis! ja em sortirà ja!
Gràcies guapa!

bajoqueta ha dit...

Tom Hanks!

Gerònima ha dit...

Exactament!!! Ets una crack!