diumenge, 18 de desembre de 2011



Se li va plantar al davant amb un gran somriure:
-Què tal?
-...
-Gràcies pel dia que has fet possible que visqués. T'ho agraeixo molt. En tenia moltes ganes i el necessitava de veritat.
-...
-Bé, sigui com sigui... GRÀCIES! ah! he menjat ànec!!! Mut!!! A veure si se m'enganxa alguna cosa!
La companyia? Fabulosa! Espero que vulgui repetir! malgrat les petites discrepàncies d'opinions! :P
Que sí, que sí! que ha sigut un dia genial. D'aquells que es recorden durant molt de temps pel bon record que deixen. Dels que ajuden a entendre més punts de vista més enllà dels propis nassos. Dels de converses tranquil·les i disteses.  De somriures i rialles.


:)

18 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt maco el que dius, però em desconcerta la imatge. Deu ser que ha estat un dia genial, però no gratuït, oi? Els diners no fan la felicitat, però hi ajuden molt. Això diuen.

Gerònima ha dit...

Ja ja ja Xexu! Després del sorteig del dia 22 ja et diré si els calés ajuden o no! :)

el paseante ha dit...

Poques ganes de repetir per part teva, oi? He vist en moltes dones la teva mirada d'aquest post després d'aquell primer sopar. Con sou... :-)

Mortadel·la ha dit...

De somriures i rialles i plors.


Quin dia més autèntic que m'has regalat X!

Ets brutal.

No sé qui ets però en saps molt; ja li deia jo a la Lolita. Té una facilitat i una capacitat, tanta! que pot fer qualsevol mena de personatge aquesta X.
La meva gran pega: invertar-me'ls. Per ara només ho he fet dos cops. Imagina't les coses que he d'aprendre Giró... Taaaaaaaaaaaaaaaaaantes!
I no sé com t'ho podré agraïr. Encara no ho sé...
Espero que vulgui repetir! malgrat les petites discrepàncies d'opinions! :P

Sí, però igual, de la mateixa manera, no, eh?
Et puc fer una abraçada?

Mortadel·la ha dit...

R F?

No entenc la moneda... hi veig un arbre amb arrels. Llegeixo, Llibertat, igualtat i fraternitat...
Però aquesta R? i l'F? Ai! Cognoms? Si... més que noms... ostres, he de pensar més?

Mortadel·la ha dit...

19, el meu número...
Fa un mes k va ser el meu aniversari. Si. Just. Són les 3:41 de la matinada... i vaig nèixer unes quatre hores després, ara no me'n recordo de l'hora exacta...

Només penso... perquè mentre penso, sempre escric...

Mortadel·la ha dit...

On era jo el dia 19 de NoV? A Barcelona, si. Treballant! Em vaig passar el cap de setmana treballant? Ella no hi era... ell i jo sí. Vam anar a sopar al CHAPLIN! Si, si si... on era ella?
Si, a casa dels meus pares. I diumenge va ser quan vam celebrar el meu aniversari. Parlavem del dia de les votacions.Oitant! En Joanen fet una catalanero i l'H fent el de sempre, rucades per picar-lo. Vam riure molt. Si. Jo votaré a tal, l'altre deia que a pascual, i l'N va dir el nom... si.
Vaig bufar tres cops les espelmes... la mamà que feia el burro; els mateixos que vam cantar la cançó. Hi havia un número, una espelma que sobrava, el 8. Vam dir que la guardaríem per ella, per quan fes divuit anys... recordo que em va agafar fred... i si no els fa?

Mortadel·la ha dit...

Sempre li he dit a l'H que ella me la recordava molt, que tenia por... hi veia la mateixa cara, la de la G.

Mortadel·la ha dit...

I la Natàlia incapaç de marcar-se el detall de trucar per felicitar-me, perquè més frescales no nèix!

Mortadel·la ha dit...

Com sempre de parranda!

Espérame en Siberia ha dit...

Bien parece que tuviste un día maravilloso, ¡me alegra mucho!
Gracias por el latido que me dejaste hace unos días, eres un sol. Tus palabras fueron preciosas :)

Deseo que seas feliz, porque te lo mereces. Que tengas mucha paz.

Luz para tu corazón :)

Mortadel·la ha dit...

No puedo recordar donde te lo dejé! Ni por las imágenes...

Ariadna ha dit...

Bon dia bonica!

Recorda el que et vaig dir: els que t'importen saben la veritat? si? doncs llavors ja saps què has de fer i què no.

Prent-ho amb calma, d'acord?

La companyia de ben segur que voldrà repetir... com vols que no vulgui? Seria impossible amb gent tan maca.

I, si us plau, explica'ns la foto, que sembla que no li sabem trobar el lligam amb el text.

Petonets!!

Mortadel·la ha dit...

no LA RECORDO! m'HAURIA DE REPASSAR TOT EL TEU BLOC!


els que t'importen saben la veritat? si? doncs llavors ja saps què has de fer i què no.

sÍ QUE LA SABEN! mAI DIC MENTIDES! NO SERVEIXEN DE RES!

Ariadna ha dit...

No m'agrada entrar en dialèctiques buides de sentit i que no duen en lloc, prefereixo deixar que escampi la boira.

Dit això:

1) El que no m'agrada és que aprofitin les meves paraules per donar una intenció que no tenen.

2) No m'agrada que m'utilitzin.


Ho diré un cop, només un: coneixo en persona la noieta que escriu aquest blog. L'anec mut se'l va menjar davant meu ahir.

Ara espero que hi hagi prou seny per callar i no dir res més i no fotre més merder, on NO n'hi ha.

Bonica, perdona el meu comentari, algú ho havia de dir.

Petons. Només per tu bonica, és clar.

Gerònima ha dit...

Paseante, ja ja ja! així que saps llegir les mirades de les dones! :) De fet, aquesta va ser la nostra segona cita!!! :) I a més a més va ser un dinar genial! Una abraçada!

Siberiana! tu si que eres un sol!

Mortadel·la: com molt bé ha dit l'Ariadna, em sembla que t'has tornat a confondre. Aquest post, ni cap altre, té res a veure amb tu.

Ariadna: GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES! :D

Carme ha dit...

Uf! ara o sé què dir... bé, sí, volia dir que m'agrada molt el teu escrit, com tots i que fa bona pinta, vull dir que et trobo contenta i també m'agrada.

I gràcies per posar la meva felicitació al teu blog. Una abraçada ben forta... noieta.

Gerònima ha dit...

Gràcies Carme! com no havia de posar la teva Nadala? amb la il·lusió que m'ha fet rebre-la!
Una abraçada per tu també!