divendres, 6 de gener del 2012

10è E.

Entrà a l'habitació buscant les ulleres i se sobresaltà.
-Coiiii! Quan has arribat?
-Ara mateix! - Digué com excusant-se per ser a la seva habitació sense el seu permís. I després d'un llarg silenci afegí - Té, això és per tu - i li deixà una pedra molt estranya sobre el cobrellit.
Ella arquejà la seia esquerra. Era un d'aquells gestos que feia involuntàriament i sense adonar-se'n quan no es creia el què li estaven dient.
-D'acord. Ho tenia a la mà quan m'he transportat.
Ella va somriure.
-Gràcies. És molt bonica.

De fet era una pedra molt estranya, però molt bonica. L'agafà amb cura i després de mirar-se-la una mica la deixà sobre la seva tauleta de nit. Ja se la tornaria a mirar després. Ara tocava estar pel monstre.

-Què estaves fent? - li preguntà ell.
-Poca cosa. I tu?
-El mateix.
Començava a acostumar-se a què homes i monstres no li donessin informació.
-Molt bé. Si t'esperes un segon a què baixi les persianes del menjador, t'ensenyaré casa meva.
-T'avergonyeixes de mi? - li digué per xinxar-la.
Ella esclatà a riure.
-Tu espera un segon si us plau. I intenta no desaparèixer!!! - afegí mentre corria cap al menjador.

En un tres i no res ja el venia a buscar. El primer que li volia ensenyar era la cuina, pensava que podrien fer alguna cosa de menjar i així trencarien una mica el gel.
-Tens gana? - li preguntà ella
-Molta!
-T'agraden els ous?
-Ara ho descobriré!
-Aquesta és l'actitud!

Amb els plats per rentar a l'aigüera i la taula encara parada del sopar, se sentí una mica incòmoda. A ell, però, no semblava molestar-li.
-No esperava visites -s'excusà.
-Tampoc jo tenia previst visitar-te.
-Ok.

Mirà el rellotge mentre batia els ous: Suposadament, feia 8 minuts que havia arribat. I la visita més llarga fins aleshores havia sigut de dotze.
-Creus que tindràs temps de provar la truita?
-Al pas que cuines? No ho crec!

I els dos es posaren a riure com dos ximplets.




p.d. Sí. Aquell dia tastà la truita.

12 comentaris:

Sergi ha dit...

Uf, em sembla que hauré de llegir-te una temporada més per arribar a entendre't, de moment no puc dir massa cosa... tret de preguntar si la truita li va agradar...

Anònim ha dit...

Sembla un encontre fruit de la casualitat o de la imaginació, en un somni d'aquells que ens creen inquietuds i volem que continuï quan ens despertem.

Pilar

bajoqueta ha dit...

Dic: "ai que ens contarà les seves aventures a 8è E" jajaja.

Me n'alegro que el monstre es quedés, semblava simpàtic :)

365 contes
Terra de llibres

Espérame en Siberia ha dit...

Mi abrazo más grande va para ti, cariño mío :)

el paseante ha dit...

Acabo de descobrir que no sé arquejar la cella esquerra (només la dreta). M'he d'enfadar amb tu o donar-te les gràcies per fer-me adonar, 47 anys després de néixer, de que una part del meu cos funciona malament? De moment, estic enfadat amb tu (abans de llegir-te no em preocupava la meva cella esquerra).

Acabo de reafirmar-me que escrius molt bonic i, a més a més, tens una fantasia envejable.

Gerònima ha dit...

Xexu, és un conte, una anada d'olla de les meves!
Segur que sí que li va agradar la truita! :D

Pilar, sempre intento escriure situacions on m'hi senti a gust. Monstres simpàtics com diu la Bajoqueta! :)

Gràcies Bajoqueta! hi ha pendent el 9è E!

Siberiana!!! besitos!!!!

Paseante! no crec que res del teu cos funcioni malament! deu funcionar a l'Estil Paseante! que ja està perfecte! :) Doncs jo reafirmo que tu escrius mil vegades millor! (Gràcies per això de la fantasia envejable!!!! aquesta fantasia sempre té doble cara!)

Espérame en Siberia ha dit...

¡Beeeella!
Gracias por tan hermosos latidos que me dejas siempre.
Te quiero, mucho, con todo el corazón.

fanal blau ha dit...

hi ha monstres deliciosos...

Josep ha dit...

Bo, m'ha agradat.

Gerònima ha dit...

Siberiana, visitarte a ti, siempre es un placer!

Gerònima ha dit...

I tant!
:)

Gerònima ha dit...

M'alegro!